dijous, 4 d’octubre del 2007

The sacred and the profane, a tourist typology

Article d’Eugenia Wickens, publicat a Annals of Tourism Research.


Els turistes són diferents i, per tant, les atraccions turístiques també.
L’article es basa en l’estudi del cas de Chalkidiki, zona situada al nord de Grècia. Concretament, l’estudi s’ha realitzat a un poble costaner d’una zona turística important del país (platges, sol...), el qual s’ha batejat amb el pseudònim de “Kalimeria”.
En el projecte han participat 86 turistes britànics, als quals s’han realitzat entrevistes on se’ls preguntava quines activitats feien a Kalimeria, quins llocs visitaven, etc.
Una de les conclusions és que els turistes creuen que no fan el que fa la resta de la gent, que ells són únics, però sí que fan el mateix que els altres; formen part d’un turisme de masses.
Els turistes van a Chalkidiki principalment els mesos de juliol i agost.
Alhora de definir els diversos clusters, s’han distribuït els 86 participants en cinc grups homogenis, tenint en compte les dades que s’han extret de les entrevistes. A partir d’aquí es defineixen els cinc clusters.

CLUSTERS

1- Herència cultural

18 participants interessats per la cultura. Tots ells havien visitat Grècia anteriorment i en coneixien la cultura i la història antiga. Les motivacions per visitar la zona són, principalment, la naturalesa, la cultura i la història. Aquests participants volien viure com els natius de Grècia. Van conèixer la zona a través de fulletons informatius. Els agrada el poble de Kalimeria perquè no està turistificat. Aquests turistes busquen el contacte amb els residents, el troben en els bars, tavernes i sobretot a la platja.
En aquest grup trobem bàsicament famílies i persones de la tercera edat que volen viure com la gent de Grècia però sense renunciar als seus propis costums.

2- Raver

18 participants. Busquen plaer sexual, van a les platges i als clubs nocturns. Volen divertir-se, emborratxar-se... Aquests participants practiquen sexe amb qui sigui, inclús amb persones del mateix sexe. Normalment es relacionen amb altres turistes, tot i que a vegades també amb residents. La majoria d’aquests participants ja havien anat a altres poblacions amb la mateixa motivació. El cost econòmic és un factor que influeix en l’elecció d’aquest destí, ja que és un lloc bastant barat. Tornarien a Chalkidiki, però només si fos a baix preu.

3- Shirley Valentine

14 dones que viatgen soles o amb amigues. Totes havien viatjat abans a Grècia. Busquen experiències romàntiques; comparteixen el desig de trobar el verdader amor a Kalimeria. No busquen sexe ocasional, sinó una relació amorosa. Gaudeixen coquetejant amb cambrers; tenen una imatge estereotipada de l’home grec. Passen molt temps a la platja. Veuen Kalimeria com un lloc sense preocupacions on poden fer tot el que vulguin. Volen trencar amb la rutina. Els agradaria tronar en un futur no molt llunyà.

4- Heliotròpics


25 participants. Tenen en comú que els agrada prendre el sol i el bon clima. Els clima del seu país no és tan bo. La majoria havien estat ja a Grècia però d’aquesta zona concreta no coneixien res. A la platja hi estan una mitjana de 7 hores al dia. Viuen una experiència limitada, ja que només visiten la platja; no fan cap excursió. No s’emporten l’autenticitat de la zona.

5- Lord Byron

11 persones. Sempre anaven a aquesta zona i en el mateix allotjament. Coneixien la gent de la zona i els conviden a casa seva. Molts tenen segona residència. Els molesten els turistes perquè canvien la forma de vida d’allà, l’ambient. Intenten parlar el grec.

LA MOTIVACIÓ DEL TURISME

La motivació s’interpreta de maneres molt diferents. L’entorn social del turista té a veure amb les motivacions per viatjar. Les expectatives dels turistes es veuen influenciades per les campanyes de màrqueting. Podem distingir tres estats d’ànim:

1- Necessitat d’escapar
Oblidar-se de la rutina, de la feina, no tenir horaris...

2- Desig de plaer
Escapar de les obligacions. Menjar, beure, sortir de festa, sexe...

3- Seguretat ontològica

Els paquets turístics fan que els turistes se sentin segurs, ja que no s’han de preocupar de res; ho tenen tot organitzat. Si els passa alguna cosa, saben a qui han d’acudir.
Segons Wickens, la seguretat ontològica es dóna quan el turista repeteix el destí i aquest s’acaba convertint en familiar. Aquesta seguretat està connectada amb la rutina.
Un altre estudi afirma que quan el turista no coneix el lloc ni la seva gent se sent insegur.
Quan viatgen, els turistes volen escapar de la rutina però sense renunciar als seus costums, necessiten tenir quelcom que els recordi casa seva.

EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC

El paper és el model de comportament que s’espera d’un individu: accions, actituds, emocions...
Segons Boorstin i McCannell, l’experiència turística està programada i estandarditzada per la indústria.

CONCLUSIONS


Aquest estudi demostra que tots els participants són turistes de massa.
Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina, buscar el plaer i la seguretat. Els turistes individuals de masses de Chalkidiki es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.

4 comentaris:

Donaire ha dit...

Molt bon resum. L'article és clar i heu fet una bona síntesi. Potser el que queda menys clar és la part del "paper turístic"

DonAire ha dit...

D'altra banda, tal i com està escrit no queda clar què vol dir "participants". La idea és que del total de turistes amb què van treballar crearen cinc categories i ubicaren a cada turista en una d'aquestes categories. No és que siguin "participants", sinó que formen part del grup o categoria.

Francesc ha dit...

Señorraaaaa¡¡ l'article molt bé¡¡ la part dels clusters molt ben explicada¡¡bueno jo l'entesa jeje
ja em diràs com ho has fet això de ficar tots els blogs al costat¡¡¡
ciao bella¡¡¡¡

Guenda ha dit...

Resumen muy muy interesante.Estas tipologias valdrán también por la Costa Brava??? A veces aqui me siento un poco tipologia Lord Byron mezclado a tipologia Sherley Valentine!!!