dijous, 13 de desembre del 2007

Viatge a Eslovàquia

L’Àngel i jo vam arribar a Eslovàquia el divendres al migdia després d’un vol sense complicacions.

El cel estava gris i plovia una mica. Sortint de l’aeroport no sabíem on parava el bus que ens havia de portar al centre de Bratislava. Per sort vam trobar una noia eslovaca que, curiosament, treballa a l’aeroport de Girona i ens va ajudar. Vam baixar a la mateixa parada que ella i ens va dir quin tramvia havíem d’agafar per arribar finalment al carrer on teníem l’apartament llogat. Sempre és agradable trobar gent amable quan viatges.

Durant tot el trajecte vam estar observant el paisatge per la finestra. Era tot molt gris: el cel, els edificis... Més endavant vam poder comprovar que al centre de la ciutat hi havia un ambient més alegre i animat.
Quan vam arribar al carrer Dobrovského vam trucar l’Igor, el propietari de l’apartament, i al cap d’uns minuts ens va obrir la porta. A més d’oferir-nos allotjament també ens va fer d’informador turístic. Ens va parlar dels llocs per visitar, dels restaurants més econòmics i dels bars i discoteques més populars entre els joves de Bratislava. Vam dinar tard però, com se sol dir en català, un bon dinar fa de bon esperar.

Una de les coses que més em va sorprendre és que a partir de les quatre de la tarda es comença a fer fosc i a quarts de cinc sembla que sigui de nit. És una mica desconcertant; costa coordinar l’hora que creus que és amb l’hora que realment és.

Hem tingut sort de visitar Bratislava per aquestes dates ja que a les dues places principals de la ciutat hi ha el mercat de Nadal. Gràcies a això, el centre era ple de vida. Per tot arreu trobàvem grups d’amics, famílies amb nens i parelles com nosaltres que aprofitaven aquesta activitat per passar una bona estona. Vam beure “Christmas drink”, és a dir, vi calent. Per cert, l’endemà en vam tornar a comprar a la mateixa parada, amb el mateix venedor, i ens va cobrar gairebé el doble. Va descobrir que érem “guiris”, potser? Segurament sí, sinó no ho entenc. Li volia preguntar a què era degut aquest canvi, però com m’entenc amb un home que només parla eslovac? Vam optar per pagar el que ens demanava i no tornar-hi més.

A part de beguda, al mercat també hi havia menjar, decoracions de Nadal, bijuteria, jocs pels nens, souvenirs típics del país, objectes d’artesania... Al centre de la plaça gran hi havia muntat un escenari on vam veure actuacions de diferents corals. Aquesta activitat atreia molta gent, ja que la plaça s’emplenava de gom a gom. Al carrer podia fer molt de fred, però entre el vi calent i el caliu de la gent ja no es notava. Tot el mercat feia olor del menjar que es cuinava a les diferents parades. Era un bon lloc per sopar; tot el que vam tastar era deliciós i a més, econòmic. Què més es pot demanar?

Una de les principals visites de Bratislava és el castell de la ciutat, el qual és visible des de molts punts de la ciutat. Va ser construït entre els segles XI i XII i reconstruït en estil gòtic durant el segle XV. És un edifici enorme, quan es veu de prop impressiona bastant. A més, està envoltat per un terreny immens. Per visitar l’interior s’ha de pagar entrada ja que l’edifici alberga el Museu Nacional Eslovac en el qual es poden trobar monedes, mobles, rellotges i objectes tradicionals. Des de la zona del castell hi ha una vista fantàstica de tota la ciutat.

Prop de Bratislava (vint minuts en autobús) hi ha un altre castell molt interessant de visitar: el castell de Devín. Està mig en ruïnes però es pot pujar fins dalt de tot i contemplar els rius Danubi i Morava. L’Igor ens va avisar que degut a aquest fet, bufen dos vents diferents i fa molt de fred. Ens va recomanar que ens abriguéssim molt. Vam seguir el seu consell però tot i això no ens vam lliurar del vent i del fred que se’ns ficava als ossos. Després, però, vam fer un àpat ben calentó en un restaurant típic de poble i vam quedar com nous.


A Bratislava vam visitar també la catedral de Sant Martí, el Museu dels Jueus (és força més petit que el de Girona, però igual d’interessant), l’església dels Caputxins, la sinagoga i l’església blava (és una passada, sembla de joguina!).

Tot i que les nits eren força fredes, no podíem marxar d’Eslovàquia sense veure l’ambient nocturn. La majoria de pubs on vam intentar entrar eren plens de gent i ja no hi cabia ningú més. Tot i això vam tenir sort i vam trobar tres llocs que estaven força bé: el Radost, un bar chill out que sembla que estigui dintre un búnquer (un lloc una mica estrany, amb catximbes incloses); el 17’s Club, que és tipus pub irlandès; i l’Sparx, un local molt gran que té una zona de bar i una de discoteca per poder ballar. Vam tastar la cervesa típica eslovaca, la Zlatý Bažant, i un licor típic que es diu Borovicka (ja us dic jo que això et fa passar el fred de cop!).

Si es compara el centre de Bratislava amb la resta de la ciutat, es veu com les zones turístiques estan més cuidades que la resta. El centre històric (que és on van tots els visitants) està molt ben conservat i els edificis són molt bonics. Ara bé, quan t’allunyes una mica d’aquesta zona, dos o tres carrers més enllà, es veuen algunes façanes que cauen a trossos. Tot i això, visitar Bratislava i conèixer-ne la cultura, la gent i la gastronomia val molt la pena.


Per cert, tornant a Girona vam tenir un petit contratemps. El vol de Ryanair que ens havia de tornar a casa va tenir un retard de 5 horetes (que aviat està dit), o sigui que vam passar un total de 7 hores a l’aeroport. La majoria dels que esperàvem aquest vol érem catalans i cada cop que donaven una nova informació per megafonia la donaven en eslovac. Almenys vam aprendre que Girona en eslovac es pronuncia “Gironí”. Per sort el vol va anar prou bé (tot i que es van notar algunes turbulències) i vam tornar a casa sans i estalvis; tard però bé. L’endemà vaig llegir al Diari de Girona que l’avió en qüestió havia tingut problemes tècnics i que els passatgers que van viatjar abans que nosaltres van notar un cop a l’aparell... Però bé, com ja he dit, vam arribar sans i estalvis.

Tot i aquest petit “accident”, la nostra valoració del viatge és molt positiva. Esperem poder tornar a Eslovàquia en una altra ocasió amb més temps, per poder visitar altres zones del país.